DADES DEL SAHARA

BANDERA

La població del Sahara Occidental s’anomena saharaui, els que es correspon amb ahl-sahel que s’ignifica gent de la costa. Son tribus de origen mixt, tant àrab com berber, relacionades amb els moros de Mauritània. Els saharauis han sigut tradicionalment beduïns nòmades als  que es poden trobar en tots els països adyacents.

La població és de 267.405 habitants. El 2000 el creixement de la seva població va ser del 29/02%, la taxa de natalitat de 45,07 naixements/1.000 habitants., La de mortalitat de 16,11 morts/1.000 habitants. i la migratòria de -6,05

migrantes/1.000 habitants.

Població

405.210 (juliol de 2010 est)
[edita] Estructura d'edat

Homes: 201.490

Dones: 203.710


0-14 anys: 44,9% (92.418 homes / dones 89570)
15-64 anys: 53,8% (homes 105,191 / dones 108,803)
65 anys i més: 2,3% (homes 3881 / 5337 dones) (2010 est)

Taxa de creixement

2.829% (2010 est)

Taxa de natalitat

39.54 naixements / 1,000 població (2010 est)

Taxa de mortalitat

11.49 morts / 1,000 població (2010 est)

 Taxa de migració neta

-6.05 Migrant (s) / 1.000 habitants (2000 est)

 Taxa de mortalitat infantil

69,66 morts per 1.000 nascuts vius (2010 est)
 

Esperança de vida en néixer

població total

: 54,32 anys
homes: 52 anys
femenina: 56,73 anys (2010 est)
Taxa global de fecunditat

4,37 nens nascuts / dona (2010 est)

Alfabetització

definició: NA població total
: NA%
homes: NA%
femenina: NA%

Albert Benejam i Joan León

Com viu el poble saharaui, ... ?

Viure i sobreviure en el desert del Sàhara és molt difícil per als animals, plantes i persones. S'han d'adaptar al clima molt calent i trobar formes de sobreviure.

El desert del Sàhara és un lloc aparentment poc atractiu per als éssers vius. No obstant això, existeixen evidències anteriors de vida en el desert. Desert del Sàhara té accidents geogràfics adequats i oasis tot i que està fet de terra rocosa compacta i en forma d'altiplans.

El desert del Sàhara està molt lluny d'un clima lliure de productes animals, perquè moltes criatures que viuen criden a aquest lloc una llar Sahara.

Diverses espècies de plantes creixen en el desert del Sàhara. Les gramínies com Eragrostis, Panicum i Aristida són abundants. Els arbres com Acacia i Artemísia i els arbustos com el palmell dum, i el palmell de la data són els comuns. Aquestes plantacions són de solució salina tolerant, també trobat en l'àrea de la depressió salina.

Les plantes del desert s'han d'adaptar a un clima extrem i sec. Per exemple, el cactus té espines en lloc de fulles amples per minimitzar la pèrdua excessiva d'aigua i una tija gruixuda per emmagatzemar durant un llarg període de temps.

La majoria de les persones que viuen al desert del Sàhara són nòmades. Ells es mouen constantment d'un lloc a un altre per millorar les seves condicions de vida.. En general, porten un tocat anomenat howli per protegir de la calor excessiva, i llarg roba fina llana anomenat barracans per protegir-se de la intensa calor del sol.

Mengen arròs i dàtils. També s'alimenten de carn de camell o d'ovella, perquè aquests són abundants.

Un altre grup de persones que habiten al desert del Sàhara són els berbers. Es troben sobretot al Marroc i a Algèria. Resideixen en el lloc on es pot criar animals com vaques i ovelles. Fins i tot els cultius de plantes, principalment per al seu propi consum.

Els Berbers es quedaven en cases de pedra, en barraques de fang o en tendes de campanya així es poden desplaçar fàcilment a altres llocs. Les seves cases són fredes a l'interior, fins i tot sense aire condicionat. Durant el dia, la majoria es veu obligada a mantenir-se dins la casa.

Condicions de vida del poble de refugiats

Els aproximadament 155000 sahrauís exiliats viuen en els campaments de refugiats més antics del món, situats enmig de la Hammada (Algèria), una zona del desert del Sàhara molt àrida i pedregosa que no permet emprendre cap activitat econòmica important més enllà del petit comerç marginal que podem trobar als campaments. A aquest fet, cal sumar-hi la provisionalitat de la seva situació.

Els campaments estan situats a prop de la ciutat algeriana de Tindouf, que s’ubica al voltant d’una petita zona on es pot trobar aigua, al nord est del territori del Sàhara Occidental, dins de territori algerià.

Els campaments de refugiats es van distribuir en quatre grans campaments o “wilaies” que van pendre el nom de quatre ciutats del Sàhara Occidental: Aaiun, Smara, Dajla i Auserd. Avui en dia també trobem la wilaia 27 de febrer en honor al dia que es va proclamar la independència del Sàhara Occidental. Dins de cada wilaia hi trobem les daires (equivalent a les diputacions) que divideixen cada campament en 6 o 7 agrupacions de cases/haimes. Les daires també prenen el nom de pobles i ciutats sahrauís. La ubicació de cada wilaia ve condicionada per raons tant estratègiques com per l’existència o proximitat d’aigua.

Ciutadans sahrauís que van iniciar el passat 12 d'abril 2011una vaga de fam en protesta contra la política de marginació i el saqueig dels recursos naturals del Sàhara Occidental, estan patint greus problemes de salut com pressió arterial alta, vòmits amb sang, nàusea, dolor d'estómac,
els ronyons, esquena, articulacions, mal de cap, hemorroides i l'asma.

VIDEO:https://www.youtube.com/watch?v=mmHcD8aDe0Q&feature=player_embedded#at=4

Per això el noltre centre de l'IES Josep Maria Quadrado ha volgut participar en la campanya solidaria cap als Saharauis i ajudar-los en tots aquests aspectes.

Resum del que s'ha fet a la campanya 2011

En aquesta campanya formada per alguns dels alumnes de 4t d'ESO de l'IES J.Mª Quadrado es pretenia ajudar de manera econòmica als campaments de refugiats saharauís. A partir d'una exposició , que va ser possible gràcies a la donació voluntària d'obres d'alguns artistes coneguts i no tan coneguts. Aquesta exposició va estar presentada durant una setmana al Casino 17 de Gener, on també es va celebrar una vetllada musical “veu música i dansa per un infant saharauí” en la qual van participar: l'escolania de Ciutadella, Guillem Soldevila, el gimnàs Ca Nostra i art amb moviment de l'escola de Aurore.

L'agència de viatges Barceló va contribuir en aquesta campanya donant un viatge de nada i tornada per una persona a Barcelona, el qual va ser sortejat durant la vetllada.

En aquests moments ja s'han replegat més de 6.000 euros, els quals seran invertits en un d'aquests projectes:

-La compra de camelles

-Una bomba per treure l'aigua dels pous

-Construir una escola pels discapacitats dels campaments saharauís

Alguns antecedents històrics.

El Sàhara Occidental, l' antiga colònia espanyola és el darrer país africà colonitzat que espera encara la seva independència.

Des del 1973, el Front Polisari lluita per la independència.

El 1975, el Marroc i Mauritània invaïen el Sàhara. La majoria de la població civil va fugir als camps de refugiats d’ Algèria.

El Front Polisari proclamà el febrer de 1976 la RASD, República Àrab Saharaui Democràtica. Després de 18 anys de guerra, el Pla de Pau de les Nacions Unides per al Sàhara Occidental va ser adoptat el 1991 pel Consell de Seguretat. La Missió de Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental, MINURSO, ha estat controlant l’alto el foc des del 6 de setembre de 1991 i preparant el referèndum per a l’autodeterminació.

TOTS AMB EL SÀHARA. MIRA'M ALS ULLS. EM POTS AJUDAR!

Link original:http://www.iesjmquadrado.cat
Data original:Dimecres, 2 d'abril de 2008 01:00

Els alumnes de 4t d'ESO de l'IES JM Quadrado solidaris amb els camps de refugiats saharauis conviden a tota la comunitat educativa (alumnes, pares, professors, personal no docent) als actes que hem organitzat:

• "Compra art, regala esperança". Mercat d'art solidari on es posaran a la venda obres (pintura, gravat, escultura, ceràmica, fotografia) de quasi bé 70 artistes de tota Menorca. Inauguració, Divendres, 4 d'Abril, a les 19 h. a la Casa de Cultura de Ciutadella.
• "Escoltem la solidaritat". Vetllada musical per la causa saharaui. Hi actuaran: Guiem Soldevila & Geliah. Escola de dansa oriental "Baladi". Estudi de dansa "Art en moviment". Trio de cambra del Conservatori de música. Dissabte, 12 d'Abril, a la Sala d'Actes de l'IES JM Quadrado, a les 20 h.
  Entre tots podrem aconseguir que els infants saharauis encara mantinguin l'esperança de retornar al seu país.

Com parlen els saharauis ?

Més de 260 milions de persones arreu del món parlen àrab, una llengua semítica el domini de la qual s’estén des de l’oceà Atlàntic fins al Pròxim Orient. És un idioma amb una gran variació. Els seus dialectes es divideixen en dos grans blocs, els orientals (del Masriq, “lloc per on surt el sol) i els occidentals (del Magrib, “lloc per on es pon el sol”). La variant estàndard pren com a base l’àrab de l’Alcorà i de la literatura clàssica. El hassania, inclòs dins els dialectes occidentals, és la variant que parlen la majoria dels prop de 300.000 habitants dels Sàhara Occidental i també els refugiats d’aquest país en territori algerià, que segons algunes fonts ascendeixen a 200.000. Així mateix, el hassania també es parla a Mauritània i a la part de més al sud del Marroc.per altra banda també podem esmentar que l'espanyol és la seva segona llengua oficial ja que abans de la fomosa "Marcha Verde" amb la que el Marroc va conquerir pacíficament al poble saharàui, aquest havia estat fins aquell any una colònia española.

Algunes paraules del dialècte saharàui són:

EN ESPANYOL
PRONUNCIACIÓ EN ÀRAB
Què tal estàs?
Skifak?
Bé
Li bes
Has tingut un bon viatge?
Asaf Zein?
Estàs Cansat / a?
Fatra / a?
Com et dius?
Asmek?
Jo em dic ...
Ana ASMI ...
Quants anys tens?
Cam Andac Min Sanna?
Com Estàs?
Achanabtac?
Molt bé, gràcies.
Bijair, Chucran
La Pau
Salam
Bon dia
Sabah El-Jer
Bones Tardes
Emsaljeir
Bona Nit
Leilatuka Saika
Fins demà
Ila-IGAD
Adéu
Bat Best

Font: Linguamón – Casa de les Llengües.

Antecedents de la situació del poble saharaui

1976: Acaba la colonització espanyola del Sàhara Occidental després de la "Marcha Verde" de Hassan II. El Marroc i Mauritània agafen els territoris abandonats, però Mauritània no tardarà a tornar-los al Front Polisari.

1980-1991: Guerra entre el Marroc y el poble saharaui.

1991: La ONU acorda convocar un referéndum de autodeterminació per el poble saharaui el 1991. Encara no s'ha celebrat.

2007: El Marroc ofereix un règim d'autonomia al Sàhara Occidental, però el Polisari vol el referèndum.



En cap moment hem d’oblidar que el Sàhara Occidental no és un territori qualsevol. A la darreria de l’any 1975, amb Franco moribund, el govern d’Arias Navarro abandonà les, fins aleshores, províncies de Saguia el Hamra i Río de Oro en mans marroquines i mauritanes, cedint a les pressions de la monarquia alauita i ignorant els dictàmens de l’ONU i la veu del poble sahrauí, que coincidien en la necessitat de convocar un referèndum d’autodeterminació. S’inicià aleshores un conflicte armat entre els dos Estats ocupants i el Front Polisario que havia de durar fins el 1979 en el cas maurità i fins el 1991 en el marroquí. Mentrestant, el govern del Marroc evitava per tots els mitjans possibles la convocatòria del referèndum (calia guanyar temps per tal d’assegurar-se un resultat favorable) i es dedicava a colonitzar els territoris ocupats. A hores d’ara, 35 anys després de l’eixida d’Espanya, la situació continua igual. O almenys continuava igual fins que, fa unes setmanes, els sahrauís que viuen als territoris ocupats alçaren als afores d’Al-Aaiun un campament de protesta per tal de fer visibles les seues reivindicacions.

No voldria tancar aquestes quatre ratlles sense recordar els milers de sahrauís que viuen en unes condicions infrahumanes entre les dunes de l’inhòspit desert algerià. Per a ells l’exili és doble: viuen fora de la seua terra i, alhora, pràcticament fora del món, enmig del no-res. Aquesta vegada ells no són els protagonistes, i això que potser són els més perjudicats de tot plegat. Perquè, en el fons, aquesta és una qüestió molt simple, relativa als drets humans més bàsics: aquells que garanteixen que les persones puguen ser allò que desitgen i puguen viure en condicions allà on vulguen. És així de senzill. I, encara que alguns diguen que és molt fàcil atacar el Marroc perquè queda molt progre, em sembla que és més fàcil encara –i més miserable–, fer tot el contrari, és a dir, creure a ulls clucs la versió marroquina i oblidar la història, oblidar la realitat quotidiana del poble sahrauí i ignorar que el que està fent el Marroc al Sàhara Occidental és, sens dubte, absolutament criminal.

Mira'm Em vols ajudar?

Jo sí que vaig participar amb la campanya "Mira'm em vols ajudar?" Tots amb el Sàhara!

Em va agradar molt l'experiència i saber que he pogut contribuir un poc amb els campaments de refugiats.

Vam recaudar uns 6 mil euros entre la venda de quadros (4 mil euros), les papeletes pel sorteig d'un viatge a Barcelona (500 €), i la vetllada (1.500 €).

Encara que a la vetllada només van ser protagonistes els presentadors i els grupus de ball i cant, darrera l'escenari hi havia un gran nombre de participants ajudant amb tots els preparatius.

De part de tot es grup organitzador i dels saharauis, SHUKRAN!

Luciana Alfaro Pino

A tots, sincerament, Shukran!

La idea ens ha enamorat. Shukran.

En nom dels fillets i filletes que viuen als campaments de refugiats sahrauís, allà a Tindouf (Argèlia), els alumnes de 4t d’ESO de l’IES JM Quadrado que hem participat en la Campanya solidària “Mira’m, em vols ajudar? Shukran (gràcies en hassania)”, volem donar les gràcies més sinceres a tots els 74 artistes (ens agradaria poder-los anomenar a tots, però ...) que, desinteressadament, ens heu cedit una obra. Amb el vostre gest solidari vam muntar l’exposició “L’art de la solidaritat” del 13 al 21 de maig a la sala d’exposicions del “Casino 17 de gener”. Un agraïment especial als professors Ricard Noguera, Dani Ribas i Andreu Genestar: sense voltros, segur, l’exposició no hauria estat el mateix. El nombre de visitants ha sigut realment considerable i la quantitat d’obres d’art venudes del tot sorprenent.

Gràcies a tots els que vau participar i assistir a la vetllada que vam ser capaços de dur a terme el 20 de maig al teatre del “Casino 17 de Gener” i que vam anomenar “Veus, música i dansa per a un infant sahrauí”. Aquell fosquet, amb l’actuació dels fiets i fietes de l’Escolania de Ciutadella, tots vam descobrir que la tendresa és l’arma amb la qual es pot vèncer el conformisme i la mediocritat: Corretja, Marisol, Enric, Quim, infinites gràcies pel vostre missatge d’esperança i de generositat per tots els infants dels campaments. Aquell capvespre, amb la representació de les alumnes del “Gimnàs Ca Nostra” tots vam entendre que l’esforç, el treball en equip i l’alegria desbordant són els millors valors amb que podem comptar per poder vèncer la mesquinesa de la realitat humana: a totes, mil gràcies per haver pensat en noltros. Aquell vespre, amb l’actuació de les ballarines de l’escola de dansa “Art en moviment”, tots vam endevinar que més enllà de sofrir la crueltat i el sofriment d’un món mal repartit, els joves sahrauís són capaços d’encarar la vida amb l’alegria i l’optimisme de la gratitud i de l’orgull de ser joves: Aurore, moltíssimes gràcies per voler compartir amb tots noltros el vostre art. Aquella tarda, amb l’actuació del compositor i cantautor Guiem Soldevila, antic alumne del nostre centre, tots vam comprendre que l’autèntic tresor l’hem de cercar a l’amagatall de la senzillesa i el compromís: Guiem, moltes gràcies per compartir amb tots noltros el sentiment que brolla del cor.

Tanmateix, res tampoc hauria estat possible sense la implicació de l’Ajuntament de Ciutadella (regidoria de Cultura i regidoria d’Educació): Maite, Magí, Rut, Josep, Joan us estam tan agraïts!; sense la col•laboració activa i compromesa de tots els membres dels “Amics i amigues del poble sahrauí de Menorca”: Martí, Magda, sr. Duman Mohamed Bamba (representant del Front Polisari a les Balears)..., infinites gràcies; sense la col•laboració desinteressada de la “Cadena Cope”, del diari “Última Hora” i del Diari “Menorca”; sense la solidària col•laboració de la impremta Camps (que ens van editar gratuïtament els cartells); sense el suport de “Foto digital Nou” (que ens van ajudar en l’edició de les cartel•les de l’exposició); sense la col•laboració de l’agència de viatges Barceló; sense la implicació de la Junta del Casino 17 de Gener: Maribel i Ramon, no sé que hauríem fet sense voltros; sense la professionalitat i la paciència d’”Acústic Menorca”: Fel, sempre és un plaer poder treballar amb tu ...

Entre tots hem aconseguit el que semblava inimaginable. La recaptació final de tota la Campanya, ara ja ho podem dir en veu ben alta i amb el cor ple d’orgull, ha sigut de 6178,98 euros que serà destinada, en la seva totalitat, a algun dels projectes que ens presentaran els representants dels “Amics i amigues del poble sahrauí de Menorca” (escola d’infants discapacitats de Dajla; la compra de camelles lleteres ...).

Entre tots hem aconseguit que des d’allà, des de la solitud dels campaments, un infant sahrauí ens faci l’ullet i ens digui: “gràcies perquè no ens heu oblidat “.

A tots, sincerament, Shukran!

Nito Ferrer i 25 alumnes de 4t d’ESO de l’IES JM Quadrado.

Sàhara Occidental ocupat: Campanya MINURSO 2011

Els recents i tràgics esdeveniments ocorreguts al Sàhara Occidental demostren la necessitat urgent de vigilar els drets humans. La MINURSO (Missió de les Nacions Unides per al REFERÈNDUM al Sàhara Occidental) és l'única missió de pau de l'ONU en el món que NO té un mandat per vigilar el compliment dels drets humans.

A l'abril, l'ONU discutirà la renovació del mandat de MINURSO.

¡HEM ACTUAR ARA! per assegurar-nos que aquesta vegada s'inclou el mandat de vigilar els drets humans!

De nou s'acosta la data de la renovació del mandat de la MINURSO. A més, aquest any "celebrem" el 20 aniversari de la seva creació.

Encara que aquest estament ens produeixi el més absolut dels rebuigs per la seva inutilitat i per estar clarament manejat per interessos d'alguns països, de nou tenim l'obligació de mobilitzar-nos per pressionar davant el Consell de Seguretat de l'ONU amb l'objectiu que s'inclogui en el mandat de la MINURSO la vigilància i protecció dels drets humans als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental.

L'última vegada vam estar a prop d'aconseguir-(almenys, aconseguim que França mostrés els seus "vergonyes"). Ara, més que mai, és imprescindible mobilitzar-se.

L'idioma Saharaui

L'idioma oficial és l'àrab, encara que es parla diàriament el dialecte conegut com el hasanía, un dialecte parlat a Mauritània però amb molt poques diferències que només es poden detectar pel Bidhan (els habitants del Sàhara i Mauritània).També es parlen l'espanyol, com a segon idioma més important del territori, particularment pels que van créixer sota la presència espanyola.

Pronuncien la "h" de manera aspirada, de manera que, de vegades, sona gairebé com la nostra "g".
Els accents signifiquen que carreguen la pronunciació en aquestalletra.

Escriuen de dreta a esquerra, al contrari que nosaltres (per això solen ser esquerrans), amb uns signes que ens resulten molt difícils d'entendre, com aquests:

الأراضي المحتلة ـ قمع ـ أسترالياواص

وادي الساقية الحمراء ،عرفت مقاومة وطنية باسلة في كل حقب التاريخ الصحراوي

Antecedents del Sahara

La seva història, els seus vicis i la seva especial forma de vida existeix des de fa molts segles abans. Les característiques peculiars d'aquest poble són dues: la seva absoluta independéncia, fins que va arribar la colonització espanyola, i la seva economia i supervidéncia. La cultura dels poble del Sahara ha estat molt influida per la cultura arab.

Parlen els alumnes de 4DIVER

Salut a tots i força als que participau a la campanya de recollida de diners pels refugiats al Sahara. Vos pas alguns comentaris d'alumnes de 4ESO del centre que l'any passat vàren col·laborar o be tenen alguna cosa a dir sobre la Campanya 2011

_______________________________________________________________

La ONG Sáhara Lliure recoge, hasta el 20 de enero, alimentos para enviar a los campamentos de refugiados saharahuis. Se puede llevar arroz, azúcar o aceite a su sede en la calle Maestro Canós, 2 de Paterna (Valencia) o a través de Fundar Chiva, que se ha sumado a la campaña y recogerá en su sede (Casa de la Cultura de Chiva).

Mercedes Creswell

A jo m'he sembla molt bé aquest progecte ja que l'any passat ja hi vaig participar i hem vaig sentir molt bé ajudant a la gent que més ho necesita, esper que enguany també puguin treure bastant de diners com ho vam fer nosaltres i que puguin fer tot el que s'han proposat!

Viri  

La veritat es que hem sembla molt bé  tota aquesta campanya perquè
ajudes a gent desfavorida i que ho necessita de veritat.

Joan Leon

Els del Sahara com tuthom sap son molt pobres. Tenen dures condicions de vida, però gracies a aquests tipus de campanyes se'ls dona una petita mà d'ajuda.
A més, per culpa de la seva poca higene i la seva falta de nutrició, per la seva mala alimentació, tenen moltes
malalties i poca ajuda sanitària. Crec que s'haurien de fer més campanyes i donar'lis més ajudes tant econòmiques com sanitàries.

Cati Pons

Jo pens que aquest projecte està molt bé perquè no tothom viu com
nosaltres, tenen una vida molt dolenta sense menjar i sense vivendes
on poder dormir i viure.
Ester

Jo no faig ètica , però se d'altres companys i  companyes de 4t  que han participat en aquest projecte i a mi em sembla molt bé ja que d'aquesta manera han pogut ajudar a persones que estan molt desfavorides.
Inma Allés

Juita Amics del Poble Saharaui

L'Associació "Juita Amics del Poble Saharaui" ha iniciat una campanya d’arreplegada de bolquers per a incontinència d’adults en farmàcies. Aquesta campanya és una més de les que desenrotlla l’Associació per a recolzar i millorar la situació dels refugiats saharians en els campaments de Tindouf. En aquest cas, els ancians i persones majors seran els beneficiats d'aquesta campanya.

Les farmàcies arrepleguen amb regularitat aquest tipus de material per a la incontinència de persones majors d’aquells que ja no els necessiten i suposen de gran ajuda als ancians que pateixen aquesta situació en Tindouf. La pretensió de l’Associació és arreplegar tots els bolquers possibles de les farmàcies de la comarca a través d'aquesta campanya.

Una mirada al SAHARA- campanya de recollida d'ulleres per al poble saharaui

En molts llocs del desert del Sàhara no hi ha pràcticament res, els refugiats que han de viure en aquestes condicions necessiten l'ajuda exterior per a poder sobreviure, atesa la falta de recursos de qualsevol tipus.
La salut és un aspecte molt important en els camps de refugiats i, en concret, la vista, els ulls de les persones, es veuen molt afectats per les condicions en què viuen.

Les llargues hores d'exposició al sol i les tempestes d'arena són els causants de moltes malalties en els ulls dels refugiats, i a això s'ha d'afegir una climatologia molt severa, la falta de condicions higièniques adequades i la falta d'atenció mèdica.
Per això, moltes afeccions oculars simples es converteixen en greus malalties que poden acabar en ceguesa. No cal dir que els més afectats són els xiquets i les xiquetes i la gent major.

L'objectiu d'aquesta campanya és reduir els alts índexs de cataractes i ceguesa que es dóna entre la població dels refugiats sahrauis, i també, dotar els campaments dels mitjans suficients per tal que no depenguen exclusivament de l'ajuda exterior.

Condicions de vida del poble refugiat

En els Territoris Sahrauís Ocupats pel Marroc. Qualsevol signe identificatiu que delati als saharauís que ho són o qualsevol expressió dels seus pensaments envers el desig de no viure sota sobirania marroquina, provoca que siguin maltractats i empresonats per les forces policials i sotmesos a tortures. Viuen en un estat de manca total de llibertat d’expressió i de vulneració dels drets humans constant.

• En els territoris alliberats. S’entén per territoris alliberats aquelles zones situades a l’est del mur marroquí construït a principis dels anys 80 del segle passat, que comença al nord de la frontera saharauí-marroquí i s’estén fins al sud fins arribar a l’oceà Atlàntic, al nord de La Güera. Des de l’alto al foc, les autoritats sahrauís, amb l’ajuda d’algunes ONG’s i altres institucions han creat una infraestructura mínima pensant en la repatriació de la població sahrauí refugiada, una vegada que s’hagués realitzat el referèndum d’autodeterminació, al temps que es va concebre per tal d’oferir serveis indispensables per la població nòmada que ha seguit habitant aquestes zones alliberades durant tots aquests anys de conflicte Es pretén, des del Frente Polisario la reconstrucció i la creació de les condicions necessàries per fer habitables les zones alliberades ja que van ser les zones més castigades durant la guerra
  En els campaments de refugiats. Aquest projecte va dirigit als habitants dels campaments de refugiats saharauís de Tindouf (Algèria). Hi són des de l’any 1975. Des de llavors, estan esperant una solució al conflicte per tal de poder retornar al seu territori anterior. Els sahrauís reivindiquen el seu dret a l’autodeterminació, dret reconegut i recollit en múltiples resolucions aprovades per Nacions Unides en aquest sentit.
  
  
  UNA NOTÍCIA:
  Ciutadans sahrauís que van iniciar el passat 12 d'abril 2011una vaga de fam en protesta contra la política de marginació i el saqueig dels recursos naturals del Sàhara Occidental, estan patint greus problemes de salut com pressió arterial alta, vòmits amb sang, nàusea, dolor d'estómac,
  els ronyons, esquena, articulacions, mal de cap, hemorroides i l'asma.
  VIDEO:https://www.youtube.com/watch?v=mmHcD8aDe0Q&feature=player_embedded#at=4

El desert enmig del qual s'aixequen els campaments de refugiats sahrauís. Les paraules del poeta Saleh Abdalahi Hamudi - "Vine i quan tornis no deixis de ser l'eco de la meva humana veu que reclama, amb boca seca, la llibertat-i el seu testimoni, juntament amb el d'un altre compatriota sahraui", va ser decisiu perquè sigui un projecte a desenvolupar en favor del seu poble l'elegit en una encomiable iniciativa que impulsa l'IES JosepMaria Quadrado.

Al 2008 els alumnes de 4t d'ESO de l'IES JM Quadrado solidaris amb els camps de refugiats saharauis conviden a tota la comunitat educativa (alumnes, pares, professors, personal no docent) als actes que hem organitzat:

• "Compra art, regala esperança". Mercat d'art solidari on es posaran a la venda obres (pintura, gravat, escultura, ceràmica, fotografia) de quasi bé 70 artistes de tota Menorca. Inauguració, Divendres, 4 d'Abril, a les 19 h. a la Casa de Cultura de Ciutadella.

• "Escoltem la solidaritat". Vetllada musical per la causa saharaui. Hi actuaran: Guiem Soldevila & Geliah. Escola de dansa oriental "Baladi". Estudi de dansa "Art en moviment". Trio de cambra del Conservatori de música. Dissabte, 12 d'Abril, a la Sala d'Actes de l'IES JM Quadrado, a les 20 h.
  Entre tots podrem aconseguir que els infants saharauis encara mantinguin l'esperança de retornar al seu país.