He investigat i he trobat que la llengua que parlen una mescla entre el bereber i l'africà. És un país molt ric culturalment en ball, cant o poesía, ja que aquestes característiques són nòmades, sempre dedicat a l'amor i a la naturalesa, apreciant especialment la naturalesa i el canvi climàtic.
De la mateixa manera que succeeix amb la literatura, els sahrauís comparteixen amb el Marroc, Algèria, Mauritània, Egipte i tot el Món Àrab seu propi dret. D'arrel religiosa,
l'escola que es segueix al Sàhara és la Cheraa. El dret cheránic, basat en l'obra de Jalil, és comú a tota Àfrica musulmana. Per això, cada país té els seus propis comentadors (persones que inventen mentides) que ho interpreten a la seva manera, en aquest sentit el Sàhara té molta saviesa.
LA CEREMONIA DEL NOM
Als set dies de néixer un nen al Sàhara és nominat amb un nom. Antigament s'utilitzava "la sort dels palets"que consisteix en que cada pal representa un nom. El nom que surt a l'atzar en tres ocasions, és el que se li posa a l'home o la dona. Actualment ja no són els noms dels afins els que únicament es trien, sinó els més populars en la literatura o en els mitjans audiovisuals.
ROBA
En el cas de l'home, la vestimenta tradicional s'identifica amb la donarà, una espècie de túnica àmplia oberta pels costats i cosida a els extrems inferiors. De color blanc i blau, disposa d'un gran butxaca a l'alçada del pit.
Les dones, per l'altre banda, es cobreixen amb melhfas, un tipus de vestit ampli i lleuger confeccionat a partir de l'unió de dues teles de quatre metres de llarg. Antigament, totes les melhfas eren de color negre, però en l'actualitat porten colors tan variats com els gustos de les persones.
MENJAR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada